En aquest tema hem après diferents maquinaris que podríem utilitzar en les nostres classes amb la intenció d’introduir les TIC a l’educació. La tauleta digital i la pissarra digital són dos dels exemples més innovadors. No obstant això, el seu cost és alt i, per tant, inviable en molts centres. Si bé hem d’estar actualitzats amb l’ús de les noves tecnologies, no hem d’oblidar que, si les utilitzem amb una metodologia tradicional en la qual l'alumne és passiu, no haurem innovat gens i seguirem fent el que fèiem.
Moltes vegades, per qüestió de modes, oblidem el maquinari més tradicional com ara ordinadors i el projector. Com he dit abans, és més important com utilitzem aquells aparells que no la tecnologia de què disposem. Les TIC estan per a fer la nostra funció, l’ensenyament, més eficient i serà de qualitat si li donem un ús capdavanter i no tradicional. L’alumne ha de ser el protagonista del seu aprenentatge i no el professor o les TIC.
Hem de pensar també que avui en dia molts alumnes ja disposen d’aparells electrònics com ara ordinadors portàtils, tabletes o inclús telèfons mòbils amb millor tecnologia que els ordinadors dels centres i, per tant, per què no traure-li rendiment? Pense que la funció del professor és com la del cuiner, és a dir, una professió pràctica. En aquest sentit, el cuiner té uns aliments que ha de combinar de la millor manera per a elaborar el seu millor plat. Moltes vegades pot faltar un ingredient, però ell sap com substituir-ho perquè el seu plat siga sent excel·lent.
El que vull dir amb això és que cada institut és un món diferent, alumnes diferents, recursos diferents, en aquest cas accés a les TIC també diferents. El que és realment important, de la mateixa manera com fa el cuiner, és com combinem aquests elements per a crear un plat deliciós, en aquest cas alumnes excel·lents amb els recursos dels quals disposem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada